A little piece of heaven.

Let's make a newstart .

Mor Marco Simoncelli

Als 24 perd la vida Marco , un motorista italià , després d'un xoc mortal . Penso que és necessari fer-li un recordatori .  Perquè cada dia cal viure'l com si fos l'últim i ell , va acabar-lo fent el que més li agradava .

Woddy Allen !

Després d'acabar la temàtica del cinema francès ens centrarem en un dels millors directors/actors de Hollywood : Woddy Allen !

Allan Stewart Konigsberg, més conegut com Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), és un director, guionista, escriptor i actor estatunidenc. Ha filmat la major part de les seves pel·lícules a Nova York, la seva ciutat natal. És també clarinetista en una banda de jazz.

Any	Pel·lícula	Com
		Director	Guionista	Actor	Personatge
1965	Com va això, gateta? (What's New Pussycat?)		Sí	Sí	Victor Shakapopulis
1966	Què passa, Lliri Tigrat? (What's Up, Tiger Lily?)	Sí	Sí	Sí	Narrador
1967	Casino Royale			Sí	Dr. Noah/Jimmy Bond
1969	Don't Drink the Water		Sí
	Take the Money and Run	Sí	Sí	Sí	Virgil Starkwell
1971	Men of Crisis: The Harvey Wallinger Story	Sí	Sí	Sí	Harvey Wallinger
	Bananas	Sí	Sí	Sí	Fielding Mellish
1972	Play It Again, Sam		Sí	Sí	Allan Felix
	Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar (Everything You Always Wanted to Know About Sex* (*But Were Afraid to Ask))	Sí	Sí	Sí	El boig Fabrizio Victor Shakapopulis Espermatozou #1
1973	Sleeper	Sí	Sí	Sí	Miles Monroe
1975	L'última nit de Borís Gruixenko (Love and Death)	Sí	Sí	Sí	Boris Grushenko
1976	The Front			Sí	Howard Prince
1977	Annie Hall	Sí	Sí	Sí	Alvy Singer
1978	Interiors	Sí	Sí
1979	Manhattan	Sí	Sí	Sí	Isaac Davis
1980	Records (Stardust Memories)	Sí	Sí	Sí	Sandy Bates
1982	A Midsummer Night's Sex Comedy	Sí	Sí	Sí	Andrew
1983	Zelig	Sí	Sí	Sí	Leonard Zelig
1984	Broadway Danny Rose	Sí	Sí	Sí	Danny Rose
1985	La rosa porpra del Caire (The Purple Rose of Cairo)	Sí	Sí
1986	Hannah i les seves germanes (Hannah and Her Sisters)	Sí	Sí	Sí	Mickey Sachs
1987	Dies de ràdio (Radio Days)	Sí	Sí	Sí	Narrador
	SetembreSeptember	Sí	Sí
	King Lear			Sí	Mr. Alien
1988	Una altra dona (Another Woman)	Sí	Sí
	Hotel Terminus: Klaus Barbie, His Life and Times				(productor)
1989	Històries de Nova York (New York Stories)	Sí	Sí	Sí	Sheldon
	Delictes i faltes (Crimes and Misdemeanors)	Sí	Sí	Sí	Cliff Stern
1990	Alice	Sí	Sí
1991	Scenes from a Mall			Sí	Nick Fifer
1992	Ombres i boira (Shadows and Fog)	Sí	Sí	Sí	Kleinman
	Marits i mullers (Husbands and Wives)	Sí	Sí	Sí	Gabe Roth
1993	Misteriós assassinat a Manhattan (Manhattan Murder Mystery)	Sí	Sí	Sí	Larry Lipton
1994	Bales sobre Broadway (Bullets Over Broadway)	Sí	Sí
	Don't Drink the Water	Sí	Sí	Sí	Walter Hollander
1995	The Sunshine Boys			Sí	Al Lewis
	Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite)	Sí	Sí	Sí	Lenny
1996	Tothom diu "I love you" (Everyone Says I Love You)	Sí	Sí	Sí	Joe Berlin
1997	Desmuntant Harry (Deconstructing Harry)	Sí	Sí	Sí	Harry Block
	Wild Man Blues			Sí	Ell mateix
1998	Celebrity	Sí	Sí
	The Impostors			Sí	Audition Director
	Formiguez (Antz)			Sí	Z (veu)
1999	Acords i desacords (Sweet and Lowdown)	Sí	Sí	Sí	Narrador
2000	Company Man			Sí	American Ambassador
	Lladres d'estar per casa (Small Time Crooks)	Sí	Sí	Sí	Ray
	Light Keeps Me Company			Sí	Ell mateix
	Picking Up the Pieces			Sí	Tex Crowley
2001	La maledicció de l'escorpí de Jade (The Curse of the Jade Scorpion)	Sí	Sí	Sí	C.W. Briggs
	Sounds from a Town I Love	Sí	Sí
	Stanley Kubrick: A Life in Pictures			Sí	Ell mateix
	The Concert for New York City			Sí	Ell mateix
2002	Woody Allen: A Life in Film			Sí	Ell mateix
	The Magic of Fellini			Sí	Ell mateix
	Un final made in Hollywood (Hollywood Ending)	Sí	Sí	Sí	Val Waxman
2003	Qualsevol altra cosa (Anything Else)	Sí	Sí	Sí	David Dobel
	Charlie: The Life and Art of Charles Chaplin			Sí	Ell mateix
2004	Francois Truffaut, une Autobiographie			Sí	Ell mateix
	Melinda i Melinda (Melinda and Melinda)	Sí	Sí
2005	The Ballad of Greenwich Village			Sí	Ell mateix
	The Outsider			Sí	Ell mateix
	Match Point	Sí	Sí
2006	Scoop	Sí	Sí	Sí	Sid Waterman
	Home			Sí	Ell mateix
2007	El somni de Cassandra (Cassandra's Dream)	Sí	Sí
2008	Vicky Cristina Barcelona	Sí	Sí
2009	Si funciona... (Whatever Works)	Sí	Sí
2010	Coneixeràs l'home dels teus somnis (You Will Meet a Tall Dark Stranger)	Sí	Sí
2011	Midnight in Paris[4]	Sí

Les Choristes

Les Choristes(Els nois del cor) és una pel·lículafrancesa;en coproducció amb Suïsa dirigida per Christophe Barratier i estrenada el 2004.

El famós director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova York de la mort de la seva mare. Després de l'enterrament, rep la visita inesperada d'un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no veu des de fa més de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clément Mathieu.

El 1949, Clément Mathieu era un professor de música a l'atur. Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difícils. L'internat es diu Fond de l'Étang (Fons de l'estany). Rachin, el director, el gestiona amb disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d'Acció, reacció. Quan un alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar l'alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell. S'adona que els nens necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor i aconseguir permís del director.

Amélie

Amélie (títol original en francès: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain, "El fabulós destí d'Amélie Poulain") és una pel·lícula francoalemanya, del gènere comèdia romàntica, estrenada el 2001. El lema de la pel·lícula és «Et canviarà la vida...» (En francès «Elle va te changer la vie...»).

Comença amb una veu en off que narra la infantesa de l'Amélie, qui va créixer aïllada de la resta dels nens per decisió de son pare, a causa de la seva equivocada creença que ella patia problemes cardíacs (equivocat, car cada cop que ell li feia un reconeixement mèdic a casa, el cor de l'Amélie es disparava simplement pel contacte físic amb el seu pare, ja que ell no era gaire afectiu amb ella). Aquest fet, juntament amb l'ambient tens que imperava a casa seva, també a causa de la naturalesa inestable i nerviosa de la seva mare, i sobretot per la tràgica mort d'ella quan li va caure al damunt un turista suïcida que es llançà des de Notre Dame. Totes aquests circumstàncies fan que la nena desenvolupi una inusual i activa imaginació. Com se cita textualment a la pel·lícula: "en tal casa de la mort, l'Amélie creix i prefereix somniar fins que arribi el dia de marxar-ne". Amélie fa 22 anys i deixa casa seva per instal·lar-se en un apartament a Montmartre, que paga treballant com a cambrera al Café des deux Moulins. Allà s'hi coneixen un reguitzell de personatges excèntrics amb els quals Amélie interactuarà durant tota la pel·lícula:

• Suzanne: la propietària del cafè, antiga artista, que és un pèl coixa. Li agrada veure els atletes que ploren per desil·lusió i no li agrada que un home sigui humiliat en presència del seu fill.
• Georgette: la venedora de tabac hipocondríaca, la qual odia la frase el fruit del seu ventre.
• Gina: cambrera, com l'Amélie, l'àvia de la qual era sanadora, i a qui li agrada fer cruixir els ossos dels dits.
• Hipòlit: un escriptor fracassat, a qui li agrada veure torers cornejats a la televisió.
• Joseph: l'amant rebutjat de la Gina, qui es passa tot el dia espiant-la i a qui només li agrada fer esclatar el paper d'embalatge.
• Philomène: hostessa de vol, a qui li agrada el soroll que fa la tassa del gat a la rajola.

L'Amélie no té xicot, va intentar de tenir-ne una o dues vegades, però els resultats la varen desanimar. Tot i així, l'Amélie ha conreat un gust pels petits plaers, com per exemple ficar la mà en un sac ple de llegums. El 30 d'agost del 1997, però, ocorre l'esdeveniment que canviarà la seva vida. Després d'una sèrie de circumstàncies pel xoc ocasionat en veure a la televisió l'accident de Lady Di , descobreix rere una rajola del bany un petit tresor guardat per un nen feia quaranta anys. Fascinada per la troballa, el e1 d'agost, a les 4.00 de la matinada, té una idea espectacular: onsevulla que es trobi, l'Amélie trobarà el propietari del tresor i l'hi tornarà. Si això el commou, es convertirà en una venjadora del bé, si no, doncs no. Amb l'ajut del seu veí Raymond (un ancià conegut com l'home de vidre per la feblesa dels seus ossos, que porta vint anys sense sortir de casa, només veu el món a través de la reproducció d'un quadre de Pierre-Auguste Renoir i després d'una recerca per tot París, l'Amélie aconsegueix localitzar el propietari del tresor i tornar-l'hi. L'home no només s'emociona profundament en descobrir que tota la seva infantesa estava en aquella caixa, sinó que a més a més es planteja millorar la seva vida actual. Aleshores l'Amélie té una sensació d'harmonia i decideix volcar-se amb els altres per fer-los més feliç llurs vides.

D'aquest mode, inventa tot tipus d'estratègies originals i commovedores per intervenir, sense que ningú se n'adoni, en l'existència de diverses persones del seu voltant. Mentrestant, ningú no es preocupa per l'Amélie, ella es veu forçada de forma involuntària a examinar i valorar la seva vida solitària. Aquest sentiment s'agreuja especialment després de conèixer en Nino, un noi estrany i somniador com ella, que treballa mig dia a el tren de l'horror d'un parc d'atraccions i l'altre mig a una botiga pornogràfica, col·lecciona les fotografies que la gent rebutja als fotomatons. L'Amélie sent fascinació per Nino, però prefereix una trobada casual que no pas una presentació directa. Ho intenta diverses vegades sense reeixir-ne i acaba desanimada. Finalment, però, Raymond l'incita a buscar el que havia deixat en un segon pla: la seva pròpia felicitat. Així doncs, l'Amélie acaba feliçment als braços d'en Nino.

El cinema francès

El cinema francès comprèn tant les pel·lícules fetes a França com les pel·lícules dirigides per directors francesos o finançades amb capital francès, encara que parcialment.

França és considerat com el país que va veure néixer el cinema i va jugar un paper fonamental en el seu inicial desenvolupament i en la seva posterior consolidació, amb la qual el gènere cinematogràfic ha passat a ser popularment conegut com el setè art. Als inicis del cinema mut, empreses fanceses van construir sales de cinema arreu d'Europa i van crear filials per tal d’'exportar i fer conèixer les seves pel·lícules a l'estrager. El cinema francès, aleshores, marcava les tendències i l'estil del nou i insípid gènere artístic.

Per això al llarg d'aquesta setmana comentarem algunes de les pel·lícules més importants del cinema francès ( Amelie , Les Choristes ... )

'Pa negre' representarà Espanya als Oscar

Pa negre ha estat finalment l'escollida per representar Espanya a la pròxima edició dels Oscars. La pel·lícula d'Agustí Villaronga, que adapta diferents textos d'Emili Teixidor, s'ha imposat a les altres dues precandidates: La voz dormida, de Benito Zambrano i La piel que habito, de Pedro Almodóvar. El film del manxec, que ja ha guanyat dues estatuetes, era el principal favorit per representar Espanya als Oscar, sobretot després de la seva reconciliació amb l'Acadèmia espanyola.

El film de Villaronga lluitarà ara per una nominació en la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa. Per primera vegada, una pel·lícula en català podria endur-se un Oscar. Però abans d'això, l'Acadèmia americana haurà d'anunciar si Pa negre és candidata al premi en la lectura de les nominacions que es farà el 24 de gener del 2012.

http://www.youtube.com/watch?v=Zl4PHHuqFzc&feature=fvst